This site will look much better in a browser that supports web standards, but it is accessible to any browser or Internet device.
Sis mesos després que el virus assolés Gran Bretanya, l'exèrcit dels Estats Units declara que la guerra contra la infecció ha estat guanyada i que la reconstrucció del país pot donar començament. Amb el retorn d'una primera onada de refugiats es produïx la reunió d'una família que es va veure separada pels terribles esdeveniments que es van produir, però un dels seus membres porta, sense saber-ho, un terrible secret... El realitzador espanyol Juan Carlos Fresnadillo és el responsable de portar a terme la continuació de 28 Days Later (28 días después), que va dirigir el britànic Danny Boyle lany 2002. Fresnadillo crea una pel·lícula certament angoixant, ferotge i sanguinària.
Un periodista nord-americà s'uneix a un grup de turistes en un creuer per les aigües del Parc Nacional de Kakadu, a Austràlia. L'idíl·lic recorregut pels afables paratges naturals acaba convertint-se en una terrorífica aventura quan el grup pateix l'atac d'un feroç cocodril disposat a devorar tot el que es creua pel el seu camí.El realitzador Greg McLean és un dels protagonistes daquestes 12 Hores, on hi és present per partida doble, ja que també és el màxim responsable de Wolf Creek. Amb aquestes dues pel·lícules, les úniques que ha dirigit fins ara, McLean sha convertit en un dels noms claus de lactual cinema de terror internacional.
Kristy, Ben i Liz són tres joves excursionistes que s'endinsen en el Parc Nacional de Wolf Creek a Austràlia. Els problemes comencen quan el seu cotxe no arrenca. Mentre busquen ajuda, es creuen amb Mick Taylor, un agradable habitant de la zona que els promet reparar el seu cotxe. Els joves accedeixen a acompanyar-lo al seu campament, sense saber que el seu viatge es convertirà en una cruïlla mortal... Just abans de portar a terme Rogue, Greg McLean debutava com a realitzador de llargmetratges amb aquest pertorbador relat basat en fets reals ocorreguts a Austràlia. Segons el propi director: la pel·lícula conté imatges explícites i intenses que poden resultar incòmodes per a l'espectador, però també explora la naturalesa anodina i mundana de la violència i, en certa manera, és un viatge a un món de pura maldat.
Què aporten aquestes activitats extra empresarials, cada vegada més en boga, segons les quals i gràcies a un programa elaborat perquè duguin a terme companys de treball, s'aconsegueix augmentar el rendiment d'aquests treballadors? El que a priori és un cap de setmana corporatiu, aviat es converteix en un macabre joc de supervivència real per evitar una persecució mortal. El director de Creep (2004), Christopher Smith, carrega contundentment sobre aquestes pràctiques laborals a través dun plantejament sarcàstic que posa en entredit aquest habitual costum de política d'empresa, mentre juga eficaçment amb el terror més sagnant i la comèdia negra, negríssima. Més dun empresari canviarà de idea després de veure aquesta pel·lícula.
A causa de la incompetència humana, un experiment d'enginyeria genètica provoca un autèntic desastre científic que converteix milers d'innocents ovelletes neozelandeses en assassines esborronadores i despietades. Relat surrealista reconvertir en una interessant metàfora sobre la gran quantitat d'ovelles que dominen el panorama de Nova Zelanda, que de pas recupera part del to narratiu i visual de l'etapa inicial del cineasta neozelandès més internacional, el Peter Jackson de Mal Gusto (1987) o Braindead (1992) i les seves irreverents dosis de comèdia gore. Ja mai tornareu a estar tranquils quan us topeu amb aquella imatge tan bucòlica dun ramat dinnocents ovelles pasturant...